Kristian Silva Fotografia

El Dia Internacional de la Dona se celebra cada 8 de març i és una ocasió perfecta per homenatjar totes les persones que es destaquen en els seus respectius rubros. Entre elles, escriptores xilenes d'ahir i avui, els que han aixecat la bandera del feminisme i entre els textos del qual podran trobar fragments per incloure en el seu matrimoni.

Per exemple, per incorporar als seus vots nupcials, a les targetes de agraïments o, simplement, per dedicar-se a un moment especial. Descobriu a continuació sis autores feministes que també parlen d'amor i passió.

1. Gabriela Mistral (1889-1957)

Escriptora, poeta, diplomàtica i pedagoga, Gabriela Mistral va ser la primera dona iberoamericana i la segona persona de Llatinoamèrica a guanyar un Premi Nobel de Literatura . El va rebre el 1945. I si bé la seva obra s'associa majorment a la maternitat, el desamor i el feminisme , en el sentit lluitar per la igualtat de drets, també hi ha molt romanç ocult entre els seus escrits.

Per exemple, a les cartes a Doris Dana, el marmessor i amb què va tenir una íntima relació amorosa fins al final dels seus dies. Les cartes van ser enviades entre 1948 i 1957, les que podran prendre a l'hora d'escriure els seus vots.

“Les vides que s'ajunten aquí, s'ajunten per alguna cosa (…) una cosa delicada l'amor”.

“Tu noem coneixes encara bé, el meu amor. Tu ignores la profunditat del meu enllaç amb tu. Dóna'm temps, dóna'm-ho, per fer-te una mica feliç. Tingues-me paciència, espera a veure ia sentir el que tu ets per a mi”.

“Potser va ser una bogeria molt gran entrar en aquesta passió. Quan examino els primers fets, jo sé que la culpa va ser enterament meva”.

“Tinc per a tu en mi moltes coses subterrànies que tu encara no veus (…) El subterrani és el que no dic. Però t'ho dono quan et miro i et toco sense mirar-te”.

2. Isidora Aguirre (1919-2011)

Avançada a la seva època, compromesa, incansable, feminista i audaç , Isidora Aguirre va ser una escriptora i dramaturga xilena, l'obra del qual més famosa és “La pèrgola de les flors” (1960). Gran part del seu treball va estar lligat a textos de caràcter social, amb una fèrria defensa dels drets humans. (1990), que va dedicar a l'escriptor salvadorenc amb qui va tenir un romanç el 1969. La relació va sorgir quan ella va ser membre del jurat del Premi Casa de les Amèriques i ell va guanyar amb un poemari.

Poden prendre alguns fragments de aquesta novel·la per incloure al seu matrimoni. Per exemple, per armar el discurs de recent casats.

“Fins que aquesta mirada fixa va començar a inquietar-me. Diria que em va provocar una lleu pruïja, una cremor a la pellabans de filtrar-se porus endins. En fi, diria qualsevol cosa, mestre, però la veritat és que vaig saber, i amb certesa, que respondria 'sí, afirmatiu', de proposar-me el que fos”.

“A aquelles altures els seus ulls s'havien posat sobre els meus amb una mica de parasempre i notemeescapas (…) Es va instal·lar al meu costat i em va preguntar amb la seva veu més gentil: 'Què li sembla, mestra, si ens veiem més seguit?'. Perquè vaig saber a l'acte que es tractava d'una declaració d'amor i una vegada ens vam batejar: mestra i mestre. Com qui diu, casament i baptisme”.

3. María Luisa Bombal (1910-1980)

Encara que hi ha moltes raons que avalen la seva obra, n'hi ha una que crida particularment l'atenció. I és que l'escriptora viñamarina, no només va centrar els textos en personatges femenins, sinó que a més va ser la primera llatinoamericana que va descriure l'acte sexual. Aquells anys, el sexe era representat com una acció de domini de l'home sobre la dona. No obstant, Bombal va trencar amb aquests dogmes i va explorar en els sentits del cos femení, atorgant-li un sentit plaent i carnal. És el que exposa a la seva novel·la “L'última boira” (1934), els fragments del qual podran llegir junts.

“La bellesa del meu cos ànsia, per fi, la seva part d'homenatge. Un cop nua, romanc asseguda a la vora del llit. Ell s'aparta i em contempla. Sota la seva atenta mirada, tiro el cap enrere i aquestposat m'omple d'íntim benestar. Anou els meus braços després del clatell, treno i destreno les cames i cada gest em comporta un plaer intens i complet, com si, per fi, tinguessin una raó de ser els meus braços i el meu coll i les meves cames”.

“Encara que aquest gaudi fos l'única finalitat de l'amor, ja em sentiria ben recompensada! S'hi acosta; el meu cap queda a l'alçada del seu pit, m'ho tendeix somrient, oprimeixo a ell els meus llavis i recolzo de seguida el front, la cara. La seva carn fa olor de fruita, de vegetal. En una nova arrencada tiro els meus braços al voltant del seu tors i atreu, una altra vegada, el pit contra la galta (…) Aleshores ell s'inclina sobre mi i rodem enllaçats al buit del llit. El seu cos em cobreix com una gran onada bullent, m'acarona, em crema, em penetra, m'envolta, m'arrossega defallida. A la meva gola puja una cosa així com sanglot, i no sé per què començo a queixar-me, i no sé per què és dolç queixar-me, i dolç al meu cos el cansament infligit per la preciosa càrrega que pesa entre les meves cuixes”.

4. Isabel Allende (1942)

L'escriptora de 78 anys, que va guanyar el Premi Nacional de Literatura de Xile el 2010, acumula una extensa obra entre la qual destaquen llibres basats en cartes o experiències personals, temàtiques de caràcter històric i, fins i tot, drames policials.

I ara, en temps en què el moviment feminista cobra cada cop mésrellevància, la seva última novel·la, “Dones de l'ànima meva” (2020), aborda precisament la seva aproximació al feminisme , des de la seva infància fins avui, amb els costos que va haver de sortejar per portar aquesta bandera. Així mateix, a la seva obra enrere hi ha molt d'amor i passió; fragments que podran prendre d'inspiració per incloure, per exemple, com una cita a les seves invitacions o al programa de casaments.

“Potser no van fer res que no haguessin fet amb altres, però és molt diferent fer el amor, estimant” (“L'illa sota el mar”).

“L'únic que et sanarà és l'amor, sempre que li descabi” (“El joc de Ripper”).

“Qui digui que tot foc s'apaga només tard o d'hora, s'equivoca. Hi ha passions que són incendis fins que les ofega el destí d'una urpada i tot i així queden brases calentes llestes per cremar amb prou feines se'ls dóna oxigen” (“L'amant japonès”).

“Eren amants eterns, buscar-se i trobar una vegada i una altra era el seu karma” (“Retrat en sípia”).

“L'amor és un raig que ens colpeja de sobte i ens canvia” (“La suma dels seus dies”).

5. Marcela Serrano (1951)

L'escriptora santiaguina, autora d'exitoses novel·les com “Nosaltres que ens estimem tant” i “Perquè no m'oblidis”, destaca per ser una activista d'esquerra, fèrria defensora dels drets de les dones i lluitadora incansable per reivindicar el seu lloc. Per a ella, definir-secom a feminista és “definir-se com a ésser humà” .

I encara que els seus escrits se centren fonamentalment en històries protagonitzades per dones, no així en parelles, igualment podran trobar inspiració en ells, per exemple, per incorporar a el discurs de recent casats.

“El món fora s'ha tornat salvatge, amore. Amaga't aquí” (“El que és al meu cor”).

“No que al cap ia la fi el sentit de la vida és viure-la? No crec gaire en les respostes filosòfiques: tot es resumeix a viure-la sencera i viure-la bé” (“El que és al meu cor”).

“El passat és un refugi segur, una temptació constant i, tanmateix , el futur és l'únic lloc on podem anar” (“Deu dones”).

“Ser estimada, segons m'han confirmat el temps i els ulls, és estrany. Molts ho donen per fet, creuen que és moneda comuna, que tots, d'una manera o altra, ho han experimentat. M'atreveixo a afirmar que no és així: jo ho veig com un enorme obsequi. Una riquesa” (“Deu dones”).

“No importa el passat, ja va passar. No hi ha futur. Brint per l'única cosa que de veritat posseïm: el present” (“Deu dones”).

6. Carla Guelfenbein (1959)

Aquesta escriptora xilena, biòloga de professió, va editar el 2019 el seu darrer treball, “L'estació de les dones”, que és “ una obra feminista i antipatriarcal”, segons les seves pròpies paraules. De fet, l'autora ha assenyalat quetotes les seves novel·les són feministes “l'únic és que ara se'm permet dir-ho”. També trobareu a la seva obra frases d'amor i reflexions que podran inserir en certs moments del matrimoni. Per exemple, en la declaració de vots o durant el discurs.

“És clar que puc, al teu costat ho puc tot, al teu costat percebo l'excitant naturalesa de les coses” (“Nedar nues”).

“Ens havíem passat la vida gravitant com dos planetes solitaris” (“Amb tu en la distància”).

“La felicitat arriba pels camins més estranys. Al seu propi aire. No hi ha manera de convocar-la, ni esperar-la” (“Amb tu a la distància”).

“Sembla que els instants que antecedeixen els grans moments tenen una qualitat especial que els fa moltes vegades més excitants que l'esdeveniment mateix. És, potser el vertigen d'estar suspès a la vora d'un moment on tot encara és possible (“La dona de la meva vida”).

“Vaig voler dormir amb ella, però també despertar-me al seu costat; segons creia llavors, allò que distingeix el sexe de l'amor (“La dona de la meva vida”).

Ja que no n'hi ha prou de personalitzar detalls de la celebració, animeu-vos a incloure fragments d'autores xilenes en diferents moments de la celebració. I si donen suport també al feminisme amb vehemència, llavors els encantarà explorar entre els escrits d'aquestes dones valentes, revolucionàries i talentoses.