Josué Mansilla Fotògraf

Ja que no n'hi ha prou amb personalitzar la decoració per a matrimoni, avui dia és cada vegada més comú que els nuvis redactin els seus propis vots o escullin frases d'amor curtes cèlebres per incorporar a el discurs de recent casats.

Sigui quina sigui la instància, el cert és que molts recorren a la poesia i, millor encara, si són escriptors xilens els qui estan citant, per exemple, a l'instant d'intercanviar els seus anells de matrimoni. Si és el que busquen per al gran dia, revisin aquesta selecció de 6 poemes (o fragments) segons la zona geogràfica del seu autor.

Zona nord

Pablo Larenas Fotografia Documental

Si estrenaran les seves argolles de plata als paisatges del nord de Xile, què millor que homenatjar una figura de la zona, com la gran Gabriel Mistral , oriunda de la Vall de l'Elqui. A “Petons”, per exemple, la poeta explora el seu costat més sentimental .

Gabriela Mistral (Vicuña, Regió de Coquimbo)

Fotografia el teu Matrimoni

“Petons”

Hi ha petons que pronuncien per si sols

la sentència d'amor condemnatòria,

hi ha petons que es fan amb la mirada

hi ha petons que es donen amb la memòria.

Hi ha petons silenciosos, petons nobles

hi ha petons enigmàtics, sincers

hi ha petons que es donen només les ànimes

hi ha petons per prohibits, veritables.

Hi ha petons que calcinen ique fereixen,

hi ha petons que prenen els sentits,

hi ha petons misteriosos que han deixat

mil somnis errants i perduts.

Hi ha petons problemàtics que tanquen

una clau que ningú ha desxifrat,

hi ha petons que engendren la tragèdia

quantes roses en fermall han esfullat.

Hi ha petons perfumats, petons tebis

que bateguen en íntims anhels,

hi ha petons que als llavis deixen empremtes

com un camp de sol entre dos gels.

Hi ha petons que semblen assutzenes

per sublims, ingenus i per cigars,

hi ha petons traïdors i covards,

hi ha petons maleïts i perjurs.

Hi ha petons que produeixen desvaris

d'amorosa passió ardent i boja,

tu els coneixes bé són petons meus

inventats per mi, per a la teva boca.

Petons de crida que en rastre imprès

porten els solcs d'un amor vedat,

petons de tempestat, salvatges petons

que només els nostres llavis han provat.

Et recordes del primer...? Indefinible;

va cobrir la teva faç de cardens enrojols

i en els espasmes d'emoció terrible,

es van omplir de llàgrimes els teus ulls.

Et recordes que una tarda en boig excés

et vaig veure gelós imaginant greuges,

et vaig suspendre als meus braços... va vibrar un petó,

i què vesteix després...? Sang als meus llavis.

Jo et vaig ensenyar a besar: els petons freds

són de cor impassible de roca,

jo etvaig ensenyar a besar amb petons meus

inventats per mi, per a la teva boca.

Manuel Magallanes Moure (La Serena, Regió de Coquimbo)

Lised Marquez Fotografia

“Marina”

Els teus ulls m'han trucat.

Cap a tu has atret els meus desitjos,

com la lluna atrau

les onades de la mar.

Els teus ulls bons

m'han dit “Vine, acosta't” i en la meva ànima

les ales han obert

els impulsos d'amor, com gavines

que ja emprenen el vol.

Al voltant teu, la meva estimada,

volen els meus sentiments

en ronda infatigable.

Ocells de la mar semblen ells.

Ocells de la mar, que en dilatat

cercle giren, giren, sense assossec.

Quan les vegis descendir, acull-los

amb amor i en silenci.

Deixa la banda de nerviosos ocells

posar-se sobre tu.

Sigues al mig

del mar enorme, com a penyal nu

que brilla al sol, vibrant d'aletejos.

Zona central

Millaray Vallejos

Ja sigui abans o després de signar l'ac ta matrimonial, aquestes frases boniques d'amor donaran un toc únic i emotiu al seu enllaç civil o religiós . Fins i tot, poden immortalitzar en els seus anells d'or un text molt especial, per exemple, el nom del poema següent.

Raúl Zurita (Santiago, Regió Metropolitana)

Maleïda Moixa

“Guarda'm en tu”

Amor meu: guarda'm llavors entu

als torrents més secrets

que els teus rius aixequen

i quan ja de nosaltres

només quedi alguna cosa com una riba

tingues-me també en tu

guarda'm en tu com la interrogació

de les aigües que marxen.

I després: quan les grans aus es

enfonsen i els núvols ens indiquin

que la vida se'ns va anar entre els dits

guarda'm encara en tu

al bri d'aire que encara ocupi la teva veu

dura i remota

com les lleres glaceres en què la primavera baixa.

Pablo Neruda (Parral, Regió del Maule)

Lore i Matt Fotografies

“Soneto XLV”

No estiguis lluny de mi un sol dia, perquè com,

perquè, no ho sé dir, és llarg el dia ,

i t'estaré esperant com a les estacions

quan en algun lloc es van adormir els trens.

No te'n vagis per una hora perquè llavors

en aquella hora s'ajunten les gotes del desvetllament

i potser tot el fum que està buscant casa

vingui a matar encara el meu cor perd ido.

Ai que no es trenqui la teva silueta a la sorra,

ai que no volin les teves parpelles en l'absència:

no te'n vagis per un minut, benaguda,

Perquè en aquest minut t'hauràs anat tan lluny

que jo creuaré tota la terra preguntant

si tornaràs o si em deixaràs morint.

Zona sud

TakkStudio

Per a l'esperat discurs, abans d'alçar les copes de nuvis,també podran prendre alguns versos per fer-ho més emotiu . I si es tracta de poesia del sud, descobriran que els seus autors tenen molt arrelada la seva arrel, la qual cosa els torna encara més significatius. 9>

La Negreta Photography

“A la secreta casa de la nit”

Quan ella i jo ens amaguem

a la secreta casa de la nit

a l'hora en què els pescadors furtius

reparen les seves xarxes després de les garrigues,

tot i que totes les estrelles caiguessin

jo no tindria cap desig que demanar-los.

I no importa que el vent oblidi el meu nom

i passi fent crits burlets

com un pagès ebri que torna de la fira ,

perquè ella i jo estem ocults

a la secreta casa de la nit.

Ella passeja per la meva habitació

com l'ombra nua

de les pomeres al mur,

i el seu cos s'encén com un arbre de pasqua

per a una festa d'àngels perduts.

El temporal de l'últim tren

passa remenant les cases de fusta.

Les m adres tanquen totes les portes

i els pescadors furtius plegaran les seves xarxes

mentre ella i jo ens amaguem

a la secreta casa de la nit.

Miguel Arteche (Nova Imperial, Regió de l'Araucania)

Sebastià Valdivia

“Primera matinada”

Escolta, xiuxiuejant, el temps de lesestrelles,

la sil·labejant matinada que s'acosta.

Escolta't el cos que tremolós espera,

la clau desolada de l'abraçada, el tremolós contacte,

la mà que et tanca els ulls, la terra que s'obre

amb ignorats fruits. Aixeca't, adormida!

La nit final et travessa,

tothom ens travessa, ens envolta.

El meu cos és en tu.

Els nostres cossos gemeguen a través de la terra. la humitat dels boscos,

les solitàries fonts amagades.

I allibero a la teva sang els rius en aquesta hora dels turons que es

estremeixen,

ara que tu esquinces la nit que s'allunya,

i jo sorgeixo de tu, nodrit de la teva amorosa profunditat

A més d'obsequiar als seus convidats els clàssics encintats de matrimoni, poden lliurar-los una targeta dagraïment amb algun extracte del poema triat. Així immortalitzaran aquestes frases d'amor en paper, alhora que tindran un detall delicat amb els familiars i els amics.